-------------------------------------------------------------------------------

                           "aun demasiado pronto"

                          i f p a r t y    2 0 0 5

                     iq/rgba  ([email protected])



.note::


  i'm terribly sorry of my poor english.  i will try to find sombedody that
can help me  to better translate the original spanish  text to english.  in
the other hand, there is a second point that makes the translation not that
easy - the original text synchronization was done for  the spanish version,
thus not all possible translations of a  spanish text are suitable for this
demo. sorry the inconveniences.



.history::

  i made this simple demo a bit more than a year ago.  it was 16th of march,
and  i was feeling  quite sensible  those days.  in the other hand,  since i
think about life,  consciusness, human beens,  nature and the implication of
religion  in our  young  civilization  quite often,  i decided to  write  my
thoughts and feelings in the only communication format i'm used to - demos.

  this was one year ago. last weeks i realized that it doesn't make sense to
write something if nobody is going to read it. in other words,  keeping this
demo unwatched in  my hard drive for a year  was not a good idea.  on top of
that, i think ifparty is a good party to show this demo anyway.



.note::

 the song is part of the Amelie french movie. this song makes you dream quite
easilly,  and since i  first decided to use it for this demo one year ago,  i
listened to it in several tv documments and commercials.  so, since the music
is was not created for  a commercial purpose,  i prefer not to show this demo
in the demo competition, but just before or after it.




requeriments::

os:                  msdos, windows, linux, irix
graphic card:        whatever, this demo uses software rendering
memory:              10 mb ram




lyrics::


                             I feel pain
                             I feel sadness
                             I feel the incomprehension
                             and the wretchenes
                             that not only happens here
                             but also in many other places

                             Why?
                             Why do we cry
                             if we are able to love?
                             I don't understand

                             Life,
                             the world,
                             consciosness
                             is a increible gift -
                             to enjoy each day
                             to taste it
                             to feel and share.

                             But when the fear
                             becomes hate
                             or the desire becomes egoism
                             then the cuelty
                             of a still young world
                             unable to thinkand feel
                             in a global way,
                             makes the path to an
                             adult future painful,
                             a future
                             with no patriotism or religion.

                             I'm lost
                             I don't understand.
                             While my terdrops drop
                             I ask myself about my life.

                             How can I live it
                             and enjoy it
                             when I feel like this ?

                             Which is the sense?
                             May be it doesn't make sense?
                             May be my dreams
                             are just utopy?

                             When my dreams
                             my preocupations
                             my pasions
                             are mixed with
                             doubt,
                             sadness,
                             I realize that
                             it is still too early.

                             Hurted,
                             but hopefull,
                             I decide to open my eyes
                             again.
                             We are the ones
                             who must fight
                             for that beatifull
                             and colorfull future
                             where feeling the world
                             means admiring life,
                             and more importantly,
                             loving it.

-------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------

                           "aun demasiado pronto"

                          i f p a r t y    2 0 0 5

                     iq/rgba  ([email protected])



.historia::

  hice esta peque�a demo hace un poco m�s de un a�o.  era 16 de marzo,  y me
sent�a especialmente sensible por aquellos d�as. por otra parte,  como suelo
pensar bastante  amenudo sobre  la vida,  la consciencia,  la humanidad,  la
naturaleza y las implicaciones de la religi�n en nuestra joven civilizaci�n,
(si, que le voy a hacer) decidi escribir mis pensamientos  y sentimientos en
el �nico formato de comunicaci�n al que estoy acostumbrado: las demos.

  esto fue  hace un a�o.  las semanas pasadas me d�  cuenta de que no  ten�a
sentido escribir algo si nadie lo va a leer. vamos, que, seguir guardando la
demo en el disco duro para que nadie la vea no era una tonter�a. adem�s,  me
hace ilusi�n mandarla a la ifparty.


.nota::

 la m�sica es parte de la pel�cula francesa Amelie.  es una canci�n bastante
inspiradora, y de hecho, desde que decid� utilizarla por primera vez,  la he
escuchado ya en varios documentales  y anuncios de la tele (me paso lo mismo
con la  Porcelain de Moby).   as� que como la m�sica es comercial,  prefiero
ense�ar la demo fuera de concurso.





requerimientos::

os:                  msdos, windows, linux, irix
tarjeta gr�fica:     cualquiera, la demo usa render por software
memoria:             10 mb ram




letra::


                             Siento dolor
                             siento tristeza
                             Siento la impotencia
                             y la desgracia
                             tanto de aqu�
                             como de otros lugares.

                             �Por qu�?
                             �Por qu� lloramos
                             si tambi�n amamos?
                             No comprendo

                             La vida,
                             el mundo,
                             la consciencia,
                             es un incre�ble regalo;
                             para disfrutar cada d�a,
                             para palparlo,
                             sentirlo y compartirlo.

                             Pero cuando el miedo se
                             convierte en odio,
                             o el deseo en ego�smo,
                             la crueldad
                             de un mundo a�n joven,
                             incapaz de pensar y sentir
                             de manera global,
                             hace doloroso el camino
                             hacia un futuro adulto;
                             sin patrias, ni religiones.

                             Estoy perdido,
                             no entiendo.
                             Mientras mis l�grimas caen,
                             me cuestiono mi vida.

                             C�mo ilusionarme,
                             o centrarme en disfrutarla
                             cuando me siento as�?

                             �Qu� sentido tiene?
                             �Ser� que no lo tiene?
                             �Acaso mis sue�os
                             son s�lo utop�a?

                             Y cuando mis inquietudes,
                             mis preocupaciones,
                             mis pasiones,
                             se revuelven con sensaciones
                             de duda,
                             de tristeza,
                             comprendo que a�n es
                             demasiado pronto.

                             Herido,
                             desenga�ado,
                             decido abrir los ojos de nuevo.

                             Somos nosotros mismos
                             los que hemos de luchar
                             por que llegue ese futuro
                             alegre, colorido,
                             donde sentir el mundo
                             signifique admirar la vida;
                             y sobre todo
                             amarla.

-------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------

                             "oraindik goizegi"

                          i f p a r t y    2 0 0 5

                     iq/rgba  ([email protected])



.oharra::


barkaidazue nire euskera obeto ez izatea; euskeraz hitzegin nuen asken aldia
duela zazpi urte izan zela uste det.  bestalde, euskal gramatikak gazteleraz
edo ingelesez idatzitako textuari  alderantzizko zentzua imposatzen diolako,
zaila izan zait horientzako sinkronizazioa ber-erabiltzea.



.historia::

  demo motz hau duela urte bat egin nuen. martxoak 16a edo zen, eta sensible
xamar sentitzen  nintzen egun  horietan.  bestalde, mundua,  bizita, gizaki,
natura  eta  gure  zibilizazio  gaztean  erligioak  duen  ondorioari   buruz
pentsatzen dut sarritan.  horregaitik nire sentimenak idaztea erabaki  nuen,
noski, ondo erabiltzen dudan komunikatzeko instrumentu bakarran:  demo baten
bitartez.

 orain urte oso bat pasa da. lehengo astean zerbait burura etorri zitzaidan:
zerbait  idatzi eta inork ez irakurrtzea lelokeri aundia dela.  beraz, demoa
ordenagailuan  gordetzea  sentzurik  ez  zeukanez,  eta  ifparty'an  zerbait
erakusteko ilusioa daukadanez, hemen erakutsi dut demo hau lehenengo aldiz.



.oharra::

  erabili dudan musika "Alemie" film frantsezaren abesti bat da. musica honek
erraz azaleratzen ditu sentimenak.  bestalde, abesti hau  telebistan  askotan
erabili dute; beraz ez dut demoa ifpartiko lehiaketan parte hartzeko asmorik.
bertan erakustea da nire nahia.




beharrezoak::

os:                  msdos, windows, linux, irix
targeta grafikoa     edozein, demoa softwaren bitartez marrazten du
memoria:             10 mb ram




textua::


                             Mina sentitzen dut
                             tristura sentitzen dut
                             ezintasuna
                             eta zoritzarra
                             hemen daukaguna,
                             beste lekutakoa bezala.

                             Zergaitik?
                             Zergaitik negar egin
                             maitatu badezakegu?
                             Ezin dut ulertu.
                             Bizitza, mundua,
                             ezagera,
                             opari itzela da;
                             egunero disfrutatzeko,
                             ondo tastatzeko,
                             sentitu eta
                             elkarbanatzeko.

                             Baina beldurra
                             gorroto bihurtzen denean
                             edo gura berekoikeria
                             mundu gazte baten
                             krudeltasunak,
                             eta orokorki pentsatzeko,
                             ezintasunak
                             etorkizun heldu baterantzko
                             bidea mingarri egite du.
                             Aberri eta erligiorik gabeko
                             etorkizuna.

                             Galduta nabil,
                             ez dut ezer ulertzen.
                             Nire malkoek bizitzaz
                             galdetzen ari didate.

                             Nola bizitzaz gozatu
                             eta ametsak sortu
                             honela sentitzen naizenean?

                             Zer sentzu dauka?
                             Ez al du ba sentzurik?
                             Baliteke nire ametsak
                             utopia baino ez izatea?

                             Eta nire ilusioak
                             nire ardurak
                             nire garretak
                             zalantzakin, tristurakin
                             nahasten direnean
                             goizegi dela
                             ikusten dut.

                             Minduta,
                             baina indartuta
                             begiak irekitzen
                             ditut berriro.


                             Gu baitgera,
                             bakarrik,
                             bidea egin behar dugunak
                             etorkizun alai
                             horretaraino iristeko,
                             mundua bizitzeko,
                             bizitza sentitzeko,
                             hau da,
                             bizitza maitatzeko.


-------------------------------------------------------------------------------